R2. Media: Mitjans tradicionals / Formats digitals

En aquesta publicació de folio és veure un vídeo on es resumeix i s’analitza el diari la vanguardia. En aquest vídeo es veurà quan es va fundar i perquè aquest diari segueix tenint la importància arreu el país avui en dia. A més es podrà veure un wareframe d’una de les pàgines de la web del diari per poder veure la seva estructura i veure els seus elements d’interacció

Video.

.Enllaç per accedir al vídeo

Wireframe.

El wireframe representa l’estructura de les pàgines eliminant tots els detalls per centrar-se en els elements compositius i elements d’interacció. En aquest cas s’ha escollit la pàgina de la secció d’esports per la seva diversitat de tipologies de notícies i principis visuals i interactius.

Wireframe de la portada del periòdic “The Guardian”.

Hola companys,

El diari que he escollit per treballar el repte 2 ha estat el diari ARA. A continuació, us adjunto els wireframes de mitjana/alta fidelitat realitzats a partir de la seva web.

He començat generant el wireframe de la home en versió mòbil, ja que aquest és el format més simple i útil per desenvolupar la resta de formats a partir d’aquest. Les parts que he escollit representar són les que he considerat més representatives i diferenciades. Aquesta versió utilitza una retícula de 4 columnes.

Un cop generat aquest primer wireframe, he adaptat el format a la versió desktop. Aquesta versió utilitza una retícula de 12 columnes, tot i que concentra tota la informació en les 10 columnes centrals.

Versió mòbil

Versió desktop

El wireframe mostra l’estructura detallada de la pàgina inicial del diari “El Mundo“. Aquest seria per l’entrega final pel fet d’estar força detallat i visualment igual a la web final.

Enllaç adjuntat per veure’l millor.

Hola companys i companyes!

Per fer el wireframe d’aquesta activitat, he seleccionat el mitjà La Vanguardia. Com veieu, he volgut fer les parts més importants de la pàgina principal, el header i el footer, la secció amb el carrousel d’opinió, la secció de “lo + leído” i una petita taula de notícies.

Us adjunto l’enllaç al prototip: https://www.figma.com/proto/nDuXrqeJsyGMNlBMCillvL/Wireframe_R2?node-id=0-1&t=w8YvqBsrITvnB09Z-1

Ens llegim!

Hola a tothom. Adjunto lliurament en PDF amb l’explicació i dades sobre l’experiència seleccionada que en el meu cas és el trajecte de casa a la feina.

Cada dia faig el trajecte des de la meu pis al barri del Clot fins a la meva feina a Sants. Aquest recorregut inclou 8 sistemes d’interacció principals:

Abans de començar la meva anàlisi, em va ser de gran ajuda visualitzar el meu trajecte com un diagrama de flux, il·lustrant els punts més rellevants d’interacció. ho podeu visualitzar fent click a aquest link.

Flowchart Del barri del Clot a Sants i l’inici de la jornada laboral

1 -2 Estació de Clot-Aragó (Renfe): Interacció amb els torns d’accés utilitzant la T-mobilitat

3- verificació dels horaris dels trens a les pantalles d’informació.

4- Aplicació Citymapper: Utilitzo Citymapper per planificar el trajecte i consultar en temps real l’hora d’arribada del tren, així com per veure rutes alternatives en cas de retards o incidències.

5- Interacció amb les portes automàtiques del tren.

6 -7 Estació de Sants: Sortida del tren i pas pels torns de validació amb la T-mobilitat.

8- Factorial: Quan arribo a la feina, inicio sessió a l’aplicació de Factorial per registrar la meva entrada al sistema i començar la jornada laboral.

La experiencia que he escogido es una actividad que realizo a diario: salir a practicar deporte, en este caso, salir a correr. Me parece interesante puesto que en ella intervienen varios sistemas de interacción que tienen funciones diversas que, al mismo tiempo, pueden enriquecer la práctica. Para comenzar me visto y me ajusto las zapatillas de manera que sienta cómoda con el calzado durante el ejercicio.

Una vez he finalizado con este proceso, es el momento de configurar mi teléfono móvil. para elegir la música que sonará mientras realizó la actividad deportiva. Para conseguirlo, tengo que conectar el teléfono móvil a mis cascos por medio de conexión Bluetooth. Desbloqueo el teléfono, y deslizo la pantalla principal hacia abajo para activar la opción de Bluetooth, una vez activado, en paralelo debo conectar los cascos para que estos puedan ligarse al teléfono móvil.

A continuación, pulso el botón de conexión de mis cascos para que puedan emparejar ambos dispositivos. De nuevo accedo al teléfono móvil y abro la opción de Bluetooth para escoger el nombre de mis cascos y conectarlos. Una vez el móvil confirma la conexión, puedo abrir la aplicación de música y escoger la lista de reproducción que deseo que suene durante el entrenamiento.

             Zapatillas                                               Conexión Bluetooth                       Elección de lista de reproducción

Una vez esta parte está configurada, cojo el reloj con el que se medirá la distancia y ritmo que voy a realizar durante esa sesión. Con el botón de encendido del reloj se abrirá un menú en la pantalla que me permitirá escoger el tipo de entrenamiento: correr, bicicleta, cardio, etc. (Figura. 1)

Los botones situados en la derecha me permiten moverme a lo largo del menú y escoger la opción que más se ajuste.

Una vez escojo, “Correr”, la siguiente pantalla que aparecerá será el cronómetro listo para ponerse en marcha en el momento en que pulse el botón de ‘Iniciar’. (Figura. 2)

Durante la carrera puedo pausar con este mismo botón el funcionamiento del reloj para que no contabilice si me paro para descansar (Figura. 3)

Por último al finalizar el entrenamiento con este mismo gesto, puedo parar la sesión y guardarla para poder revisarla en mi historial del reloj.(Figura. 4)

Finalmente, si lo necesito, puedo hacer uso de alguna de las fuentes que hay durante el recorrido del ejercicio, accionando su uso mediante el grifo con pulsador.