Introducció

El Value Proposition Canvas (VPC) ens permet entendre com les aplicacions bancàries poden abordar les necessitats i barreres dels usuaris en contextos intergeneracionals. Aquesta anàlisi parteix del nostre estudi previ, que inclou investigacions qualitatives i quantitatives, i es centra a identificar com aquestes plataformes poden crear valor real per als usuaris mitjançant solucions intuïtives, accessibles i innovadores.

Per què vam realitzar aquesta recerca?

La gestió financera és una part essencial de la vida quotidiana i les apps bancàries tenen un paper clau en aquest procés. Però, les bretxes tecnològiques i generacionals sovint dificulten la seva adopció i ús efectiu. Per això, vam emprendre aquesta investigació per:

1.Identificar mancances: Analitzar les barreres i frustracions dels usuaris.

2.Explorar oportunitats: Descobrir com millorar l’experiència d’usuari amb funcions innovadores.

3.Crear solucions pràctiques: Desenvolupar una proposta de valor alineada amb les necessitats dels usuaris.

El procés d’investigació

1.Qüestionaris d’usuaris:

Vam dissenyar i distribuir un qüestionari amb Google Forms per entendre les tasques, dolors i guanys dels usuaris en relació amb les apps bancàries. Això va proporcionar dades clau per entendre les seves experiències i expectatives.

2.Benchmarking de competidors:

Vam comparar apps bancàries d’arreu del món, com Lloyds (Regne Unit), CaixaBank (Espanya), Kakao Bank (Corea del Sud) i Paytm (Índia), per identificar bones pràctiques, innovacions i àrees de millora.

3.Elaboració del VPC:

Utilitzant les dades recopilades, vam construir el Value Proposition Canvas per alinear les necessitats dels usuaris (Customer Jobs, Pains i Gains) amb les propostes del producte (Pain Relievers, Gain Creators i Products & Services).

El Value Proposition Canvas

Perspectiva de l’Usuari

1.Customer Jobs:

•Gestió financera diària: transferències, control de despeses, gestió de pressupostos.

•Assegurar la seguretat dels comptes i dades personals.

•Rebre suport i ajuda ràpida davant dubtes o problemes.

2.Pains:

•Interfícies complexes i poc intuïtives.

•Dificultat per entendre funcionalitats avançades.

•Falta d’opcions accessibles per a usuaris grans o menys familiaritzats amb la tecnologia.

3.Gains:

•Accés ràpid i segur a la informació financera.

•Funcionalitats personalitzables per adaptar-se a diferents necessitats.

•Experiència sense friccions amb suport immediat.

Perspectiva del Producte

1.Pain Relievers:

•Tutorials visuals i guies pas a pas.

•Configuració inicial simplificada.

•Suport multilingüe i accessible.

2.Gain Creators:

•Disseny inclusiu amb interfícies intuïtives i clares.

•Funcionalitats avançades com control de despeses en temps real i alertes personalitzades.

•Opcions de col·laboració per a usuaris familiars o compartits.

3.Products & Services:

•Plataforma bancària que combina seguretat, flexibilitat i facilitat d’ús.

•Aplicació mòbil amb funcions adaptades a diferents edats i necessitats.

•Suport proactiu que fomenta la confiança de l’usuari.

Conclusions

El Value Proposition Canvas mostra clarament com les apps bancàries poden superar les barreres existents i oferir una experiència que satisfaci tant els usuaris joves com grans. Per fer-ho, cal prioritzar:

•Disseny inclusiu: Interfícies accessibles per a totes les generacions.

•Personalització: Funcionalitats adaptades a contextos culturals i regionals.

•Suport proactiu: Ajuda immediata i multilingüe per guanyar confiança.

Aquest model no només millora l’experiència d’usuari, sinó que també fomenta una adopció més àmplia de les solucions digitals, convertint les apps bancàries en eines indispensables per a la gestió financera del futur.

Referències

1.Courage, C., & Baxter, K. (2005). Understanding Your Users: A Practical Guide to User Requirements Methods, Tools, and Techniques. Gulf Professional Publishing.

2.Gimeno Artigas, S. (2018). “Preguntas abiertas y cerradas en encuestas online”. Torres Burriel Estudio. Disponible a: http://www.torresburriel.com.

3.Hanington, B., & Martin, B. (2012). Universal Methods of Design: 100 Ways to Research Complex Problems, Develop Innovative Ideas, and Design Effective Solutions. Rockport Publishers.

4.Statista (2024). “Leading Online Banking Apps in South Korea by Users”. Disponible a: https://www.statista.com.

5.Travis, D. (2021). The Beginners’ Guide to Benchmarking User Experience. Disponible a: https://www.userfocus.co.uk.

6.Murray, J. H. (2012). Inventing the Medium: Principles of Interaction Design as a Cultural Practice. MIT Press.

7.Jeffries, I. (2018). “How to Fill in a Value Proposition Canvas”. Disponible a: https://isaacjeffries.com.

[pdf-embedder url=”https://media.folio.uoc.edu/private/wp-content/uploads/sites/19408/2024/12/01165334/M6.350-Disseny-dInteraccio-Repte-3-VPC.pdf?Expires=1744340859&Signature=QC5PmarSNhRldRtG1aa51pjmsxudm08XI1f0rxaHey3WfrUghIP6Qg1Ql0qUBhkO47c~Kee1y6oUAHiUOcnHQ40d2ywC3XxvyRwZYeQXmI2jiTSRg~Wpo-McJA2VS1XtD-NBngOffl0KV3RylNzeEyWJiTTA2e~JkUHQusG4Dqp1hJaMUx2sF1IkUCIdxE3h-CtsIS46CXLs3aUF-abVaQASLVRwirdT2BiKgXPRp0ut30EMVwudcyfy1Dmd8AvxXdflU0nldWxtNw2iOpoNBQ4UejqcDXu~6fdfYF3A85Fpk0~~oJaCWrTijNcFOHDFchLVR3h4~HSJX0XucxZ1oQ__&Key-Pair-Id=K3T7EYR9NMFURT

R2. Media: Mitjans tradicionals / Formats digitals

En aquesta publicació de folio és veure un vídeo on es resumeix i s’analitza el diari la vanguardia. En aquest vídeo es veurà quan es va fundar i perquè aquest diari segueix tenint la importància arreu el país avui en dia. A més es podrà veure un wareframe d’una de les pàgines de la web del diari per poder veure la seva estructura i veure els seus elements d’interacció

Video.

.Enllaç per accedir al vídeo

Wireframe.

El wireframe representa l’estructura de les pàgines eliminant tots els detalls per centrar-se en els elements compositius i elements d’interacció. En aquest cas s’ha escollit la pàgina de la secció d’esports per la seva diversitat de tipologies de notícies i principis visuals i interactius.

Hola companys,

El diari que he escollit per treballar el repte 2 ha estat el diari ARA. A continuació, us adjunto els wireframes de mitjana/alta fidelitat realitzats a partir de la seva web.

He començat generant el wireframe de la home en versió mòbil, ja que aquest és el format més simple i útil per desenvolupar la resta de formats a partir d’aquest. Les parts que he escollit representar són les que he considerat més representatives i diferenciades. Aquesta versió utilitza una retícula de 4 columnes.

Un cop generat aquest primer wireframe, he adaptat el format a la versió desktop. Aquesta versió utilitza una retícula de 12 columnes, tot i que concentra tota la informació en les 10 columnes centrals.

Versió mòbil

Versió desktop

El wireframe mostra l’estructura detallada de la pàgina inicial del diari “El Mundo“. Aquest seria per l’entrega final pel fet d’estar força detallat i visualment igual a la web final.

Enllaç adjuntat per veure’l millor.

Hola companys i companyes!

Per fer el wireframe d’aquesta activitat, he seleccionat el mitjà La Vanguardia. Com veieu, he volgut fer les parts més importants de la pàgina principal, el header i el footer, la secció amb el carrousel d’opinió, la secció de “lo + leído” i una petita taula de notícies.

Us adjunto l’enllaç al prototip: https://www.figma.com/proto/nDuXrqeJsyGMNlBMCillvL/Wireframe_R2?node-id=0-1&t=w8YvqBsrITvnB09Z-1

Ens llegim!

Hola a tothom. Adjunto lliurament en PDF amb l’explicació i dades sobre l’experiència seleccionada que en el meu cas és el trajecte de casa a la feina.

Cada dia faig el trajecte des de la meu pis al barri del Clot fins a la meva feina a Sants. Aquest recorregut inclou 8 sistemes d’interacció principals:

Abans de començar la meva anàlisi, em va ser de gran ajuda visualitzar el meu trajecte com un diagrama de flux, il·lustrant els punts més rellevants d’interacció. ho podeu visualitzar fent click a aquest link.

Flowchart Del barri del Clot a Sants i l’inici de la jornada laboral

1 -2 Estació de Clot-Aragó (Renfe): Interacció amb els torns d’accés utilitzant la T-mobilitat

3- verificació dels horaris dels trens a les pantalles d’informació.

4- Aplicació Citymapper: Utilitzo Citymapper per planificar el trajecte i consultar en temps real l’hora d’arribada del tren, així com per veure rutes alternatives en cas de retards o incidències.

5- Interacció amb les portes automàtiques del tren.

6 -7 Estació de Sants: Sortida del tren i pas pels torns de validació amb la T-mobilitat.

8- Factorial: Quan arribo a la feina, inicio sessió a l’aplicació de Factorial per registrar la meva entrada al sistema i començar la jornada laboral.