1.Experiència habitual: Anar a comprar al supermercat, centrant-me en la interacció dins l’establiment.

2.breu resum de l’experiència, identificant quins sistemes d’interacció inclou.
Primer surts de casa amb una motxilla i bosses i camines fins al supermercat, entres agafes tot el que desitges o necessites i pagues, després tornes cap a casa i ordenes la teva compra. Aquesta acció planteja tot de possibles situacions en què has d’interaccionar amb màquines, usuaris i elements diversos que has de conèixer:
-Preparatius
-Deixar la motxilla a la taquilla.
-Agafar un carro de la compra.
-Pesar les verdures, la fruita i demanar la carn i el formatge
-Pagar amb datàfon o efectiu.
-La tornada a casa i l’ascensor del teu bloc de pisos.

3-L’experiència

L’activitat que he analitzat és anar a comprar al supermercat, una activitat que acostumo a fer 1 cop a la setmana per tenir el menjar que necessito per la setmana. No acostumo a tenir un supermercat fix on anar tot i que l’experiència de partida utilitzada l’he feta amb el Bonpreu Esclat, una cadena de supermercats bastant consolidats a Catalunya dels quals el director és Joan Font i Fabregó. Aquesta empresa abasta altres sectors com el del combustible i de repartiment de paquets mitjançant taquilles.
Per anar al supermercat sempre verifico que és el que necessito comprar que consumeixo segur, després agafo la motxilla, les claus de casa i diners suficients per a la compra.
La primera interacció passa quan arribo al supermercat deixo la motxilla a les taquilles de l’entrada, primer has de deixar la motxilla en un espai buit i posar una moneda d’1€ o 50 cèntims a un receptacle, una vegada fet això tanques la porta i gires la clau situada al davant de la porta de la taquilla i l’extreus.
Quan veus que hauràs de comprar molts elements, però no saps on posar-los és quan t’adones que necessites un carro de la compra, hi ha carretons petits de plàstic blau que es poden portar amb una mà com si fossin una maleta, però també hi ha carros que has d’empènyer amb les dues mans. Si decideixes agafar aquests últims carros has d’alliberar 1 seguint un sistema d’interacció similar: has de col·locar una moneda d’1€ o 50 cèntims en un receptacle situat al manillar del carro, quan insereixes la moneda, la cadena que subjecta el carro amb la resta de carros se separa. Ara ja puc entrar al supermercat.

En aquest moment entra tota la experiència de compra, en la qual faré un èmfasi especial en la compra de fruita i verdura: en aquesta interacció primer col·loques la verdura o fruita que desitges dins d’una bossa i la tanques, a sobre de la Caixa d’on has agafat l’article hi ha un número. Has de recordar aquest número i anar a una de les bàscules que acostumen a estar al costat de la secció i col·locar la bossa a sobre de la bàscula, ara mitjançant una pantalla interactiva entres dins la secció que correspon com fruita, verdura o fruit-secs i llegums, allà et sortirà una taula de caselles quadrades amb el dibuix de l’article, el nom i el número, has de seleccionar el número que has recordat. Un cop fet això, per la part inferior de la bàscula et surt una adhesiu amb el nom, pes, cost de la compra i un codi de barres. Aquest paper l’has d’enganxar a sobre de la bossa corresponent.
Si compres productes carnis o làctics tens l’opció que te’ls serveixin a tall, en aquest cas la interacció consisteix a agafar torn i fer cua, quan arriba el teu moment, interactues amb el treballador i li comentes quin tipus de producte vols i quina quantitat. El treballador talla, embolica i pesa el producte i posteriorment col·locar una adhesiu igual que havies fet tú amb la fruita i verdura.
La resta de producte no requereixen cap interacció necessària, simplement esculls i agafes els que t’interessen. Quan ho tens tot ja pots anar a fer el pagament.
A l’hora de fer el pagament has de col·locar tots els articles a sobre d’una cinta transportadora, en el moment que hi vaig anar hi havia una dona gran amb un carro gran que li costava arribar als productes i col·locar-los a sobre la cinta a causa de la seva vellesa i que era una dona amb poca estatura, particularment recordo quan va haver d’agafar un meló i col·locar-lo que tampoc es podia posar dreta, potser aquí hi hauria un camp de millora interessant.
Quan els productes estan sobre la cinta el dependent registra tots els codis de barres dels productes amb un lector de codis de barres i els va col·locant sobre un espai amb rampa on es recullen els productes, quan el dependent ja ha registrat tots els productes que vols comprar, normalment et pregunta si tens una targeta de client del supermercat i si ho afirmes et pregunta una dada com el telèfon o el DNI, això et permet tenir un descompte o accedir a promocions segons cada supermercat.
Posteriorment, arriba el moment de fer el pagament, en aquest cas pots pagar amb efectiu o amb una targeta:
-Si pagues en efectiu simplement li abones la quantitat aproximada rondejada a l’alça del preu dels productes, ell insereix l’import que li has donat i el programa de la pantalla li diu la quantitat que t’ha de tornar.
-En el cas que paguis amb targeta has d’interaccionar amb un datàfon. El dependent introdueix la teva forma de pagament i normalment s’activa el datàfon perquè puguis fer el pagament. Normalment has d’apropar la targeta a la pantalla o insertar-la a la part inferior del datàfon, molts cops has de col·locar el teu número secret mitjançant un teclat numèric.
Normalment quan el dependent va alliberant el producte que ja ha escanejat tú ho vas guardant en bosses, el carro personal o la motxilla, en aquests casos has d’haver utilitzat la clau per obrir la taquilla i recuperar la moneda del darrere de la porteta per poder carregar els teus productes.
Un cop has sortit del supermercat ja pots tornar a casa teva. Segons cada tornada et pots trobar que has de creuar un pas de vianants en el qual has de clicar el botó d’un semàfor i esperar a que es posi verd o has de cridar l’ascensor si vius en un bloc de pisos clicant un botó per fer-lo baixar, un cop has accedit al cubicle de l’ascensor pressiones el botó amb el número de pis on vas i quan l’ascensor arriba al teu nivell i obre les portes ja pots sortir. Si tens algun problema amb l’ascensor tens l’opció de demanar ajuda mitjançant un intèrfon o interactuar amb un botó d’alarma per avisar una centraleta o els veïns.

L’experiència seleccionada per analitzar ha estat un viatge a l’aeroport de Barcelona T2 des del centre de la ciutat. Primerament, volia triar una experiència on es poguessin analitzar diferents tipus d’interaccions, però, sobretot, volia que fos una experiència real. En aquest sentit, m’ha resultat interessant poder analitzar un trajecte que probablement ja s’ha mapejat per identificar i millorar les interaccions.

Per submergir-me més en l’experiència, he decidit posar-me en la pell d’una persona que arriba a l’estació de Sants sense cap tipus de bitllet i que es disposa a anar fins a l’aeroport per agafar un vol. Començaré, doncs, el viatge a la principal estació de tren de Barcelona: l’estació de Sants.

En arribar-hi, la primera indicació relacionada amb l’aeroport és una senyal amb una icona d’avió que assenyala la direcció de la via, i, al costat, un símbol d’una “R” que indica el tipus de via: Rodalies. És una indicació clara perquè qualsevol persona pot entendre el missatge: aeroport (icona d’avió), tipus de via/tren (R), i direcció per accedir a la via.

Just al costat de la senyal, trobes un conjunt de màquines expenedores de bitllets de tren, també senyalitzades amb la mateixa “R” que hem vist a la senyal anterior, fet que indica que aquí és on s’ha de comprar el bitllet. Tot i que és força intuïtiu, crec que seria útil que damunt de les màquines hi hagués també la icona de l’avió, ja que una persona no familiaritzada amb el sistema de Rodalies podria tenir algun dubte sobre on adquirir el bitllet.

La màquina per adquirir bitllets funciona de manera tàctil. És una interfície molt senzilla, amb un teclat per buscar la destinació, que és molt intuïtiu. A la següent pantalla, es mostren els tipus de bitllets disponibles segons les característiques de l’usuari (adult, jove…) i del viatge (anada, anada i tornada). Després, es demana la quantitat de bitllets i la confirmació. Quan prems el botó de confirmació, apareix la pantalla de pagament, on pots pagar amb targeta o efectiu. Finalment, es confirma la impressió del bitllet.

És un procés ràpid i senzill, però la cua pot fer-lo lent, especialment en hores punta.

Un cop tens el bitllet, trobar la via és molt senzill, ja que al primer cartell ja apareixia la indicació. Seguint la fletxa, a la dreta, trobes unes pantalles amb les pròximes sortides, on s’indica la via de cada tren.

A l’esquerra hi ha els torniquets i l’entrada a cada via. En el cas de l’aeroport, les vies indicades a les pantalles eren les 11-12, així que entrem pels torniquets corresponents a aquestes vies.

Trobar la via és molt senzill, ja que totes estan indicades amb números grans, acompanyats d’una fletxa que apunta cap a les escales mecàniques que baixen a la via.

Un cop a la via, es poden trobar pantalles distribuïdes al llarg de la seva extensió que mostren els propers trajectes. Al costat de cada trajecte s’indiquen les vies definitives de cada tren. És molt fàcil entendre el funcionament d’aquestes pantalles, però és cert que són petites i estan situades a una altura considerable, fet que pot dificultar-ne la visualització per a persones amb problemes de visió.

Un cop el trajecte en tren ha començat, es poden veure pantalles al llarg de tot el tren que mostren les properes parades i el destí final (Aeroport) de manera clara i fàcil d’entendre. Aquestes pantalles estan acompanyades de missatges sonors que anuncien les parades en català, castellà i anglès.

En arribar el tren a l’estació, es troben diversos senyals que indiquen que ja ets a la T2 de l’Aeroport de Barcelona, donant així per finalitzat el trajecte.

En conclusió, el trajecte a de Sants Estació a l’Aeroport de Barcelona és un trajecte senzill i efectiu, en que la majoria d’interaccións i indicacións resulten clares i ràpides d’efectuar i entendre, però amb algúnes possibles millores en aquestes, sobretot en el temps d’espera per a la compra dels bitllets i el tamany de les pantalles de les víes de l’estació.

L’experiència escollida consisteix en el procés de presa de fotografies en un esdeveniment, en concret a un ral·li. Aquesta és una activitat que faig pràcticament cada cap de setmana entre concentracions de cotxes clàssics, ral·lis o esdeveniments en el mateix Circuit de Barcelona.

Aquesta l’he dividit en tres etapes;

1. Preral·li

• • abans d’anar-hi solc investigar sobre aquest, fent una cerca a la web sobre els inscrits, horaris, i trams.
  • comprovo que l’equipament fotogràfic estigui a punt.

2. Ral·li

• • hem desplaço amb cotxe fins aquest, fent ús del GPS.
  • aparco al pàrquing habilitat seguint les indicacions de la policia urbana. 
  • camino fins a arribar a la ubicació (corba/recta) d’interès.
  • capturo els cotxes en passar.
  • em torno a desplaçar per tornar a casa.

3. Postral·li

• passo les imatges realitzades a un USB.
• començo a editar les imatges preferides a través d’Adobe Photoshop.
• les comparteixo a la xarxa social d’Instagram.

Aquest recorregut està compost per diferents sistemes d’informació (interfícies digitals) com són el meu cotxe, la càmera, l’ordinador o el dispositiu mòbil. 

Es troben un conjunt d’interaccions de diferents tipus;

• moltes d’elles digitals: en el seu ús. 
• físiques: en tocar aquests dispositius. 
• visual: per la comprovació de l’equip o revisió de l’entorn.
• tàctil: en navegar pel mòbil o la pantalla del cotxe.
• verbal: per a la comunicació amb el policia o amb altres assistents.
• social: de la socialització amb la resta de públic o de la pròpia xarxa social (reaccions, comentaris…). 
• cognitiva: en l’edició de les imatges molts cops prenc decisions de forma intuïtiva i directe en seguir un estil similar en totes aquestes.

Aquestes interaccions poden formar part de més d’un tipus, és a dir, pot ser física i tàctil al mateix temps, o social i verbal. 

L’experiència que he escollit conté interaccions analògiques i digitals, és el procés d’anar a comprar al supermercat:

• El panell de control del ascensor.
• L’ús d’un carretó o cistella.
• La interacció amb neveres.
• L’ús de la balança per pesar els productes.
• L’utilització de la màquina de caixer automàtic.
• La interacció amb el terminal de pagament.