L’experiència seleccionada per analitzar ha estat un viatge a l’aeroport de Barcelona T2 des del centre de la ciutat. Primerament, volia triar una experiència on es poguessin analitzar diferents tipus d’interaccions, però, sobretot, volia que fos una experiència real. En aquest sentit, m’ha resultat interessant poder analitzar un trajecte que probablement ja s’ha mapejat per identificar i millorar les interaccions.

Per submergir-me més en l’experiència, he decidit posar-me en la pell d’una persona que arriba a l’estació de Sants sense cap tipus de bitllet i que es disposa a anar fins a l’aeroport per agafar un vol. Començaré, doncs, el viatge a la principal estació de tren de Barcelona: l’estació de Sants.

En arribar-hi, la primera indicació relacionada amb l’aeroport és una senyal amb una icona d’avió que assenyala la direcció de la via, i, al costat, un símbol d’una “R” que indica el tipus de via: Rodalies. És una indicació clara perquè qualsevol persona pot entendre el missatge: aeroport (icona d’avió), tipus de via/tren (R), i direcció per accedir a la via.

Just al costat de la senyal, trobes un conjunt de màquines expenedores de bitllets de tren, també senyalitzades amb la mateixa “R” que hem vist a la senyal anterior, fet que indica que aquí és on s’ha de comprar el bitllet. Tot i que és força intuïtiu, crec que seria útil que damunt de les màquines hi hagués també la icona de l’avió, ja que una persona no familiaritzada amb el sistema de Rodalies podria tenir algun dubte sobre on adquirir el bitllet.

La màquina per adquirir bitllets funciona de manera tàctil. És una interfície molt senzilla, amb un teclat per buscar la destinació, que és molt intuïtiu. A la següent pantalla, es mostren els tipus de bitllets disponibles segons les característiques de l’usuari (adult, jove…) i del viatge (anada, anada i tornada). Després, es demana la quantitat de bitllets i la confirmació. Quan prems el botó de confirmació, apareix la pantalla de pagament, on pots pagar amb targeta o efectiu. Finalment, es confirma la impressió del bitllet.

És un procés ràpid i senzill, però la cua pot fer-lo lent, especialment en hores punta.

Un cop tens el bitllet, trobar la via és molt senzill, ja que al primer cartell ja apareixia la indicació. Seguint la fletxa, a la dreta, trobes unes pantalles amb les pròximes sortides, on s’indica la via de cada tren.

A l’esquerra hi ha els torniquets i l’entrada a cada via. En el cas de l’aeroport, les vies indicades a les pantalles eren les 11-12, així que entrem pels torniquets corresponents a aquestes vies.

Trobar la via és molt senzill, ja que totes estan indicades amb números grans, acompanyats d’una fletxa que apunta cap a les escales mecàniques que baixen a la via.

Un cop a la via, es poden trobar pantalles distribuïdes al llarg de la seva extensió que mostren els propers trajectes. Al costat de cada trajecte s’indiquen les vies definitives de cada tren. És molt fàcil entendre el funcionament d’aquestes pantalles, però és cert que són petites i estan situades a una altura considerable, fet que pot dificultar-ne la visualització per a persones amb problemes de visió.

Un cop el trajecte en tren ha començat, es poden veure pantalles al llarg de tot el tren que mostren les properes parades i el destí final (Aeroport) de manera clara i fàcil d’entendre. Aquestes pantalles estan acompanyades de missatges sonors que anuncien les parades en català, castellà i anglès.

En arribar el tren a l’estació, es troben diversos senyals que indiquen que ja ets a la T2 de l’Aeroport de Barcelona, donant així per finalitzat el trajecte.

En conclusió, el trajecte a de Sants Estació a l’Aeroport de Barcelona és un trajecte senzill i efectiu, en que la majoria d’interaccións i indicacións resulten clares i ràpides d’efectuar i entendre, però amb algúnes possibles millores en aquestes, sobretot en el temps d’espera per a la compra dels bitllets i el tamany de les pantalles de les víes de l’estació.

L’experiència escollida consisteix en el procés de presa de fotografies en un esdeveniment, en concret a un ral·li. Aquesta és una activitat que faig pràcticament cada cap de setmana entre concentracions de cotxes clàssics, ral·lis o esdeveniments en el mateix Circuit de Barcelona.

Aquesta l’he dividit en tres etapes;

1. Preral·li

• • abans d’anar-hi solc investigar sobre aquest, fent una cerca a la web sobre els inscrits, horaris, i trams.
  • comprovo que l’equipament fotogràfic estigui a punt.

2. Ral·li

• • hem desplaço amb cotxe fins aquest, fent ús del GPS.
  • aparco al pàrquing habilitat seguint les indicacions de la policia urbana. 
  • camino fins a arribar a la ubicació (corba/recta) d’interès.
  • capturo els cotxes en passar.
  • em torno a desplaçar per tornar a casa.

3. Postral·li

• passo les imatges realitzades a un USB.
• començo a editar les imatges preferides a través d’Adobe Photoshop.
• les comparteixo a la xarxa social d’Instagram.

Aquest recorregut està compost per diferents sistemes d’informació (interfícies digitals) com són el meu cotxe, la càmera, l’ordinador o el dispositiu mòbil. 

Es troben un conjunt d’interaccions de diferents tipus;

• moltes d’elles digitals: en el seu ús. 
• físiques: en tocar aquests dispositius. 
• visual: per la comprovació de l’equip o revisió de l’entorn.
• tàctil: en navegar pel mòbil o la pantalla del cotxe.
• verbal: per a la comunicació amb el policia o amb altres assistents.
• social: de la socialització amb la resta de públic o de la pròpia xarxa social (reaccions, comentaris…). 
• cognitiva: en l’edició de les imatges molts cops prenc decisions de forma intuïtiva i directe en seguir un estil similar en totes aquestes.

Aquestes interaccions poden formar part de més d’un tipus, és a dir, pot ser física i tàctil al mateix temps, o social i verbal.